L’Eusebio de cal Canyetes, que de cada deu en diu tres de bones, hem diu que s’ha proposat  donar lliçons als joves que vulguin exercir la bonica professió de polític, que ell d’això en sap una estona llarga.

L’experiència de l’Eusebio, en el mon de la política, be de lluny; ell va ser delegat del partit progressista, regidor dels independents, alcalde dels conservadors, i posteriorment presoner per corrupció.

Lo de passar uns quans dies a la garjola, es anecdòtic, el pobre va requalificar  uns terrenys obsolets, que després van ser per un important polígon industrial. Va rebre de sota ma, uns quans calerons, d’empresaris molt seriosos i honestos, i la mala sort que va tenir el bo de l’Eusebio, es que el van enganxar.

Però tret d’aquesta petita anomalia en la seva carrera l’Eusebio ha demostrat ser un polític modèlic, com demostra el suport popular que sempre ha tingut.

Va pagar la seva pena, entre reixes, i ara que està completament net i lliure es distreu presidint una petita fundació de bona finalitat i només accepta alguna comissió molt de tan en tan.

Jo que quan vaig ser major d’edat ja volia ser polític, ja que trobava que no hi havia feina millor per assegurar el futur de la meva futura família, i a més em podria permetre dir mentides a tort i a dret amb total impunitat, escoltava molt atentament les directrius  per ser un bon polític que requeria i exposava el gran Eusebio.

Lo gran de cal Canyetes m’explicava que ser polític no era gens fàcil, que has de tenir unes aptituds innates que no tothom pot desenvolupar. Si ets legal, ja et pots oblidar de l’assumpte, si ets honrat pitjor encara, lo primordial per triomfar en aquest ofici és sobretot ser ignorant, vanitós, egocèntric, i per descomptat tenir molta ambició.
Crec posseir les tres primeres virtuts, i d’ambició no anava malament, ara bé l’Eusebio em va advertir que jo no li semblava prou corrupte, que d’imbècil ho era un rato llarg, però m’augurava un futur, nefast per no tenir antecedents penals gaire importants i lo de lladre no se’m dona gaire be.

Convençut totalment que de la boca de l’Eusebio només sortien infamies, estava perplex de creure el que m’argumentava i em repetia: “per ser bon polític, s’ha de ser ignorant, ambiciós, lladre, embadocador, corrupte, mal educat, incult… jo no hi estaba pas d’acord, sembla lògic pensar que per ser un bon polític era necessari precisament tot el contrari.

Ara be, amb una cosa si que em va convèncer l’Eusebio, afirmava que no hi ha cosa mes fàcil que criticar als polítics, i que hi ha molt de demagògia en aquest ram, però no us enganyeu amics, els polítics, dolents a matar i nefastos de naturalesa, son el reflex de la societat.

• |Registered |03-03-2010 21:15:53 Cesc
  Home, ho poses molt dificil per passar-me a la política, de ben segur que tampoc reuneixo els requisits.
  Bromes a part, hem de ser positius i pensar que la nova societat podem esdevenir el relleu i transformar el mon de la política en un mon de aportació a la vida comuna.