
Acabo de llegir que avui es reunia l'alcaldessa de Mollerussa amb alguns membres de l'associació Platònic.cat per parlar sobre la polèmica de l'arquitecte municipal i les querelles subsegüents que se n'han desprès d'aquest fosc assumpte.
No sé bé com han anat les coses. Només ho he seguit pels diaris -i molt per damunt- i he llegit algunes declaracions d'uns i altres. També he pogut escoltar alguns comentaris que corren per Mollerussa. Però, a fi de comptes, no n'he tret l'aigua clara. Per tant, haurem d'esperar què hi diu el jutge i en què queden totes les querelles. Parteixo de la base que les coses no sempre es fan malament i de mala fe. Parteixo de la base que no tots els polítics són iguals (de bons o de dolents, tant se val!) i que a vegades fins i tot es fan les coses bé i al gust de quasi tothom...
Però sí que aquest tèrbol assumpte de l'arquitecte de Mollerussa m'ha fet pensar en algunes de les coses que passen als Ajuntaments i ha fet que em faci algunes preguntes:
- Per què són tan llaminers els ajuntaments? S'hi vol estar per "servir" al poble o per "servir-se'n"? S'hi vol anar a donar o s'hi va a treure'n rendiment?
- Per què costa tant als partits posar-se d'acord en coses que haurien de beneficiar als interessos generals del poble? Quantes vegades els interessos particulars passen per davant dels interessos generals?
- Tanta diferència hi ha en la visió política de les coses? Tanta càrrega ideològica tenim que no ens podem posar d'acord en coses fonamentals, pràctiques i que beneficiïn als ciutadans?
- Tant costa de ser generós en la informació? En lloc de fer les coses d'amagat, no seria millor posar-les a la llum per tal de que es poguessin debatre obertament? No en trauríem tots més profit i es podrien fer les coses molt millor?
- Per què la majoria de grans cassos de corrupció es donen als Ajuntaments pel que fa a les obres, la construcció, els permisos, etc?
I podríem seguir fent-nos multitud de preguntes d'aquest tipus. Podríem seguir fent-nos preguntes de bona fe aquells que encara creiem en la bona fe. Podríem seguir pensant que els ajuntaments haurien de mirar més als ciutadans, el seu benestar, la forma de millor el poble (humanament, estèticament....). Podríem pensar que la bona política és la que es fa començant per baix i no pas la que ens ve dictada des de dalt. Des dels governs i dels parlaments es fan grans lleis però generalment és a l'hora d'aplicar-les en el dia a dia i en cada lloc concret quan se'n treu tot el màxim profit possible. Una bona llei d'educació, per exemple, farà que sigui bona quan el mestre sap aplicar-la a la seva classe, amb el seu alumnat concret i amb les excepcions que ells consideri oportunes, mirant sempre el bé de cada alumne.
Doncs això haurien de ser els Ajuntaments. Haurien de ser el lloc on se solucionessin els problemes dels ciutadans, justament perquè la proximitat i el coneixement fa que sigui més fàcil. Però em temo que no és així ni volem que sigui així. Potser parlo des de la bona fe i ja sabem que amb bona fe no n'hi ha prou. Hauríem de poder pensar que l'Ajuntament de Vic, per exemple, té ganes de buscar solució als problemes dels emigrants del poble? Per què se n'han fet tantes interpretacions i s'hi han buscat tres peus al gat?
Esperem que les explicacions de l'alcaldessa satisfacin les inquietuds dels membres de Platònic.cat i de tots els ciutadans de Mollerussa. Els que hi heu assistit ja ens ho explicareu...
No sé bé com han anat les coses. Només ho he seguit pels diaris -i molt per damunt- i he llegit algunes declaracions d'uns i altres. També he pogut escoltar alguns comentaris que corren per Mollerussa. Però, a fi de comptes, no n'he tret l'aigua clara. Per tant, haurem d'esperar què hi diu el jutge i en què queden totes les querelles. Parteixo de la base que les coses no sempre es fan malament i de mala fe. Parteixo de la base que no tots els polítics són iguals (de bons o de dolents, tant se val!) i que a vegades fins i tot es fan les coses bé i al gust de quasi tothom...
Però sí que aquest tèrbol assumpte de l'arquitecte de Mollerussa m'ha fet pensar en algunes de les coses que passen als Ajuntaments i ha fet que em faci algunes preguntes:
- Per què són tan llaminers els ajuntaments? S'hi vol estar per "servir" al poble o per "servir-se'n"? S'hi vol anar a donar o s'hi va a treure'n rendiment?
- Per què costa tant als partits posar-se d'acord en coses que haurien de beneficiar als interessos generals del poble? Quantes vegades els interessos particulars passen per davant dels interessos generals?
- Tanta diferència hi ha en la visió política de les coses? Tanta càrrega ideològica tenim que no ens podem posar d'acord en coses fonamentals, pràctiques i que beneficiïn als ciutadans?
- Tant costa de ser generós en la informació? En lloc de fer les coses d'amagat, no seria millor posar-les a la llum per tal de que es poguessin debatre obertament? No en trauríem tots més profit i es podrien fer les coses molt millor?
- Per què la majoria de grans cassos de corrupció es donen als Ajuntaments pel que fa a les obres, la construcció, els permisos, etc?
I podríem seguir fent-nos multitud de preguntes d'aquest tipus. Podríem seguir fent-nos preguntes de bona fe aquells que encara creiem en la bona fe. Podríem seguir pensant que els ajuntaments haurien de mirar més als ciutadans, el seu benestar, la forma de millor el poble (humanament, estèticament....). Podríem pensar que la bona política és la que es fa començant per baix i no pas la que ens ve dictada des de dalt. Des dels governs i dels parlaments es fan grans lleis però generalment és a l'hora d'aplicar-les en el dia a dia i en cada lloc concret quan se'n treu tot el màxim profit possible. Una bona llei d'educació, per exemple, farà que sigui bona quan el mestre sap aplicar-la a la seva classe, amb el seu alumnat concret i amb les excepcions que ells consideri oportunes, mirant sempre el bé de cada alumne.
Doncs això haurien de ser els Ajuntaments. Haurien de ser el lloc on se solucionessin els problemes dels ciutadans, justament perquè la proximitat i el coneixement fa que sigui més fàcil. Però em temo que no és així ni volem que sigui així. Potser parlo des de la bona fe i ja sabem que amb bona fe no n'hi ha prou. Hauríem de poder pensar que l'Ajuntament de Vic, per exemple, té ganes de buscar solució als problemes dels emigrants del poble? Per què se n'han fet tantes interpretacions i s'hi han buscat tres peus al gat?
Esperem que les explicacions de l'alcaldessa satisfacin les inquietuds dels membres de Platònic.cat i de tots els ciutadans de Mollerussa. Els que hi heu assistit ja ens ho explicareu...
Segueix-nos per RSS
Myspace
Digg
Del.icio.us
Technorati
Wikio
