Els últimes dies tots hem pogut llegir o sentir notícies sobre que a Catalunya tenim un índex de connexions a la llar molt alt, és a dir, que en un 80 i pico percent de les llars catalanes disposen de connexió a Internet. Ara també he llegit que el 22% dels joves dedica més temps a Internet que a veure la televisió, i així, podríem anar continuant amb articles de premsa o notícies de ràdio/televisió sobre estudis dels hàbits, etc.

Doncs a mi realment no m’estranya i encara et diré que amb els pròxims anys aquesta xifra creixerà exponencialment. Primer de tot, perquè si la meva generació la coneixíem com la “Generació Einstein”, gràcies a les noves tecnologies i a la varietat d’informació, els que venen ara els coneixerem com la “Generació de la sobreinformació” o alguna cosa per l’estil. Gràcies a Internet podem llegir i fins i tot dir la nostra sobre tot el que passa al món, sinó, recordeu quan va passar l’atemptat de Madrid del 11-M, aquí deien que era ETA, però molt jovent, els que estàvem més connectats al món d’Internet, sabíem que això no era així, ja que a la xarxa llegíem notícies dels principals diaris d’Europa o d’EEUU i tots deien el contrari, i si algú tenia amics per temes laborals o d’estudis fora d’Espanya, encara era més clar, perquè ells no entenien com aquí dèiem això i a tot arreu deien el contrari; es clar, teníem qui teníem al poder en aquell moment, i així anava el país.

I cada dia que passa ens trobem amb el mateix, mirem les notícies de la televisió i a tots diuen el mateix, però depèn del canal li donen una importància o un punt de vista molt determinat (amb això em refereixo a partidista, per si no es llegeix prou clar), i després en diuen llibertat de premsa...; no m’estranya gens que amb les possibilitats que tenim per comunicar-nos i informar-nos de tot el què passa al nostre entorn puguem elegir la nostra pròpia versió.

Una anècdota personal que em va passar. L’estiu passat vaig estar a Londres, i vaig conèixer gent de tot el món, però sobretot espanyols (també de tota la geografia), un era de Ciudad Real i era d’un partit que ara està a l’oposició i molt convençut, i no entenia (al igual que la resta dels que vaig conèixer) com els catalans som així, vaig intentar explicar perquè érem així, n’hi va haver alguns que ho entenien i altres que no, però que hi farem cadascú és lliure.

Però amb aquest en concret, conversant moltes hores s’estranyava de l’informat que jo estava i dels punts de vista que tenia, i li vaig dir: “Vosaltres ho teniu més complicat, perquè la vostra premsa i televisió són tots iguals, més o menys durs, però iguals; a Catalunya llegim i veiem el vostre i a més, tenim el nostre propi punt de vista, llavors cadascú interpreta les coses com vol, però tenint com a referència dues òptiques més o menys oposades. En canvi, vosaltres ho teniu més complicat perquè sempre rebeu el mateix tipus d’informació.”

Senyores i senyors, que la vida i la tecnologia continuï així, ja que la llibertat d’expressió, informació i d’actes ens farà més grans i intel·ligents.