Avui, L’Olla, no vol parlar de coses, ni de fets, vol parlar del Joan Camps.

A molts de vosaltres aquest nom us dirà poca cosa o bé res de res, un altra cosa es si us dic qui és en Joan Camps, ni més ni menys que el PATET.

Sí, el Joan de Cal Patet. Ara us faré cinc cèntims del Joan, jo conec persones que treballen molt i moltes hores, gent que s’esforça tot el dia, gent que treballa de nit i gent que no para mai, però una persona que hi es set dies cada setmana, fa pa a la nit, despatxa quan és de dia i només reposa de tarda i no totes; una persona així ja es admirable, però no n’hi ha prou.

El Joan de cal Patet, us puc dir amb tota certesa que a més de tot això es molt i molt català, bona persona, de tracte fàcil i tantes coses com vulgueu.

Però per a mi el que de veritat te valor del Joan és que és amic dels seus amics, tarda menys ell a acudir que qualsevol a demanar. He parlat amb ell molts i molts matins, mai s’enfada, sempre t’anima jo no sé com te tanta força.

Dissabte dia 18 d’abril de 2009, el grup de teatre Rossinyol, van fer un obra al teatre a L’Amistat, el Joan també hi era actuant, a mitja obra es va trobar malament i ell animava als companys “no passa res, no passa res, acabem l’obra".

Ells creien que l’entrepà i els nervis el feien estar neguitós; el Joan tenia un infart de miocardi, dels de veritat.

Un cop acabada l’obra, cametes ajudeu-nos, ambulància, C.A.P. de Mollerussa, Hospital Arnau de Vilanova i a la U.C.I., el Joan ens va demostrar l’important que per ell son els amics, els compromisos i la feina ben feta.

Joan et mereixes tota la meva apreciació, tota la meva amistat i el que és més important tot el meu respecte, accepta la més forta de les abraçades i sàpigues que ets present sempre a tot Mollerussa.

Esperem tots la teva prompta recuperació.

Avui signaré l’escrit no com L’Olla, avui sóc el Pepe Marañón de L’Amistat, un que vol ser amic del Patet.